Ara que ha acabat la temporada per a la Unió Esportiva Mataró és el moment d'explicar detalladament com va ser la meva sortida del club. Per fer-ho, començarem des del principi, des del moment en què es comença a gestar el que havia de ser el SENIOR de la temporada 2013/14.
Acaba la temporada 2012/13 i el club es posa en contacte amb mi amb la voluntat de renovar-me i jo els informo de l'interès en incorporar-me d'altres clubs propers (Boet i Argentona). Finalment, decideixo continuar al club i això suposa també el fitxatge d'en Carles Gómez "Popi". En "Popi", després d'un parell de molt bones temporades al Masnou de Copa, també tenia alguna altra oferta però havia manifestat les seves ganes de jugar amb mi, degut a la bona relació que ens uneix des de ja fa temps. A tot això, m'agradaria dir que el que a mi se m'ofereix, a més d'uns diners per formar part de l'equip, és poder tornar a jugar en la posició de 3, ajudant en ocasions i per varietat tàctica en la posició de 4, i tenint un paper important en el joc ofensiu de l'equip segons paraules del propi futur entrenador.
A aquesta reunió on es va acabar de confirmar el meu fitxatge, celebrada al despatxet del Palau Josep Mora hi vam estar el president (Joan Ventura), el nou entrenador (Jordi Ventura) i jo. Per què comento aquest fet aparentment intranscendent? Per començar a definir la persona. Després de xerrar amb els companys de la temporada anterior es descobreix una pauta: els jugadors que el club vol renovar, tenen l'honor de gaudir a la seva reunió amb la presència del president i l'entrenador. En canvi, els jugadors als quals el club no vol renovar a petició expressa de l'entrenador, aquest últim no hi és present. No dóna la cara. El fet podria ser anecdòtic si no es tractés de l'entrenador que és: un ex-company de la majoria de jugadors (per no dir de tots) amb els quals suposadament tenia una bona relació o una relació cordial i de respecte, com a mínim. Per més inri, un dels jugadors als quals recentment ha dedicat un tuit com el de la imatge que trobeu a continuació, era un jugador al qual no volia i així ho van comunicar (president i entrenador) durant les reunions, tant a jugadors que continuaven com que no.
No es comptava amb ell i, degut tant als fallits intents per fitxar un "5" com a la falta de personalitat en parlar directament amb ell, van acabar decidint que continués com si d'una bona acció es tractés. I, encara més greu, es tracta d'un jugador que aquest any es retira, que ha passat tota la seva vida esportiva al club, des de categories inferiors fins a sènior. Molts anys, moltes temporades, molts companys. Segurament, el seu cognom l'impedeix afrontar una retirada de samarreta però, el que ja deixa clar la categoria de la gent del club, és que li dediquin un vídeo homenatge a un jugador que ha passat aquí 5 partits i ha fet 2 esmaixades, i no facin ni mitja menció o dedicatòria a un capità d'aquestes característiques que es retira.
Per sort, vaig poder gaudir d'ell mentre em van deixar estar, doncs es tracta d'un jugador el qual, més enllà de la nostra bona relació a la pista, l'admiro com a el millor pivot amb el qual he jugat i el considero un dels meus millors amics.
Comença la temporada i, després d'un primer moment on tot semblava que anava correctament, els resultats comencen a no acompanyar i la dinàmica de l'equip canvia a molt negativa (quant a resultats). Es continua entrenant al màxim però es perden els partits de manera ajustada o sempre competint-los. En aquest període de temps, l'entrenador va anar incorporant una sèrie de canvis: si al principi de temporada mirava de fer jugar a tothom amb rotacions constants per mantenir un ritme de joc alt i comptant amb tota la plantilla, comença a deixar de confiar en els "5" que havia fitxat (Marc Coll i "Popi") i em col·loca a mi de parella interior amb en David Romero, jugant cadascun una mitjana de 38 minuts en aquestes posicions. El paper de la resta de pivots esdevé testimonial i es deixa de comptar amb molts jugadors que tenien minuts a principi de temporada. Per part meva, zero queixes pel canvi de posició, adaptant-me i fent molta feina bruta sense mostrar descontent pel canvi de rol. Els que han jugat amb mi aquestes darreres temporades i han entrenat a les ordres de l'última etapa d'en Quique Spa al club, (amb el qual es va guanyar la lliga regular en la primera temporada) podran confirmar que, quan en Quique em posava a la posició de "4", sempre li feia la broma a l'hora de fer els equips de dir-li "jo em poso de 3" i ell, somreia. Doncs a en Jordi, ni aquesta broma perquè no es pogués interpretar com un desafiament o com si estigués qüestionant la seva autoritat. És més, durant la ratxa negativa de les 6 ó 7 derrotes consecutives, molta és la gent que es va apropar a mi per preguntar-me sobre l'entrenador, discutir la seva manera de fer, etc. i MAI vaig tenir una mala paraula cap a ell. Tot el contrari, sempre vaig defensar-lo públicament malgrat pogués tenir algun punt de disconformitat.
Va arribar la primera victòria contra l'Argentona a casa, just abans de vacances i això sembla que ens va alliberar i vam començar a guanyar partits. Fins i tot alguns que, a priori, no havíem de treure. Ratxa positiva de victòries que s'interromp a la pista del Masnou. A partir d'aquí, mitjana de victòria a casa i derrota fora fins arribar a la setmana després del partit a Vic, finalitzat amb una derrota contundent.
Faig un petit parèntesi en aquest punt per fer un exercici de xifres, que crec és necessari per anar entenent el que ve a continuació i que, a més, vull dedicar especialment a tots els covards difamadors i, sovint, analfabets que utilitzen l'anonimat en els fòrums de diaris digitals per expressar les seves enveges i limitacions (alguns dels quals són ex-des-coordinadors del club) i també a familiars ineptes que creuen en els miracles i no saben distingir la realitat terrenal. L'exercici de xifres és el següent:
- Des de la victòria a casa contra l'Argentona fins al partit de Vic (ambdós inclosos) hi ha un total de 12 jornades.
- Durant aquestes 12 jornades, l'equip aconsegueix un balanç de 8 victòries per 4 derrotes.
- En aquestes 12 jornades la meva valoració mitjana és de 10 punts 7 rebots i 14 de valoració.
- En les 8 victòries la meva valoració mitjana és de 11,6 punts 8 rebots i 19,25 de valoració.
- Quan el club em fa fora, estic en el TOP 10 de VALORACIÓ del nostre Grup de Copa, en la 6a o 7a posició amb una mitjana de 16,07.
Tanco parèntesi.
Arriba dilluns després de la derrota de dissabte a Vic i ens presentem per entrenar al Palau Josep Mora com de costum. L'entrenador ens diu que no entrenem i que anem a xerrar al vestuari. Ens dirigim tots cap a dins i, després d'uns minuts asseguts, entra en "Popi" acompanyat per en Jordi i ens diu que el club l'ha convidat a plegar. No explicaré els motius perquè crec que no em pertoca, només diré que no els considero justos i que els que hem jugat a aquest esport sabem que hi ha situacions que et superen i on tots tenim "calentons" puntuals que ens fan dir coses que realment no volem o pensem. Aquí ho deixo.
Després que en "Popi" recull les seves coses i marxa, l'entrenador em crida a mi per tal que l'acompanyi a fora per xerrar un moment. Sortim fora, a les escales que donen accés a la pista del Palau i allà estaven esperant-nos el president (Joan Ventura), i els membres de la junta Jesús Murat, Dani Vico i Leandre. Pren la paraula el president i es dirigeix a mi dient-me el següent (intento ser el màxim textual que recordo, sense afegir ni inventar res): "Marc, acabem de tenir junta directiva i el club ha pres la decisió de prescindir dels teus serveis pel que queda de temporada degut al baix rendiment amb l'equip sènior. Això, acompanyat pel rumor que ens ha arribat en que sembla ser que ja has fitxat per un altre equip de la ciutat, fa que no estiguis implicat amb el club i d'aquí la decisió." En aquest moment, em va sortir un riure irònic i dirigint-me a tots els vaig dir que, si tenien aquest dubte m'ho podien haver preguntat que jo els ho hauria dit si era cert o no, que ens coneixíem de fa temps. El president va continuar: "Bé, això no és el més important, sobretot és el tema del teu rendiment i, a més, ens han arribat queixes dels pares del teu premini." Aquí el vaig parar i vaig dir que no m'ho creia, no em creia que per no haver assistit al partit de diumenge matí amb els nens, els pares els haguessin fet arribar queixes.
Faig un altre petit parèntesi. Sóc migranyós, pateixo migranyes des que era petit i, pels que no saben què significa "tenir migranya", és un mal de cap molt fort, normalment focalitzat a un dels costats del cap, que t'impedeix fer vida normal. Et sents marejat, et molesta el so, la llum, et ploren els ulls, sues, etc. L'únic remei és estirar-te i intentar que passi el més aviat possible. Bé, durant les setmanes del partit de Sant Narcís i la del mateix Vic, vaig patir constants migranyes (pràcticament diàries) que em van impossibilitar finalitzar la majoria de sessions d'entrenament havent-me de retirar abans d'hora. Fins i tot, el partit del Sant Narcís a casa, vaig jugar-lo amb migranya fins els últims 5 minuts, on vaig haver de demanar el canvi perquè no podia més. Posteriorment, vaig visitar al neuròleg i em va receptar tractament de cortisona durant 3 setmanes, tal i com em va passar estant a les ordres de Quique Spa, l'any en que vam quedar campions de lligar regular. Tanco parèntesi de nou.
És cert que, després del partit de Vic, vaig anar a sopar amb en Popi i que després vam acabar prenent alguna cosa. Ara bé, a les 4h de la matinada ja era al llit, conscient del partit que tenia amb els meus petits però, com em va succeir en alguna altra ocasió durant aquestes fatídiques setmanes, em vaig despertar amb migranya. És més, em vaig despertar per la migranya a les 7h i el primer que vaig fer va ser avisar a l'única persona que sabia que podia fer-se càrrec del partit: el delegat de l'equip. No vaig poder sortir del llit fins la tarda degut a la migranya però això són coses que, qui no les pateixen, no saben el què és.
Un dels membres de la junta, amb la complicitat de la resta allà presents per la causa, em va preguntar, en un to ja desafiant, el per què no havia avisat el meu coordinador per solucionar aquest fet del premini. La meva resposta va ser que, si d'això se m'acusava, cert era que no vaig avisar al coordinador. Culpable.
Ara bé, com qualsevol dels entrenadors de base del club us podrà confirmar, malgrat no ho faran pel que això pugui implicar, la figura del coordinador és una figura que està allà però d'una manera purament "decorativa". M'explico: el meu ex-coordinador, la única feina que ha fet durant la temporada ha estat fer una reunió de principi de temporada amb els pares per dir que jo era l'entrenador de l'equip en qüestió i planificar els horaris. Res més. Ni un seguiment de l'equip, ni unes pautes de treball, una manera de fer, un projecte de club,... Res. Cada entrenador pot fer i desfer al seu gust, són petites "illes" d'autogestió. Si jo m'hagués posat a ensenyar a jugar blocs directes als preminis, ningú m'hauria dit res perquè, qui m'ha de controlar, no s'hauria assabentat. I no perquè jo m'hauria amagat de tal fet, sinó perquè no hauria tingut a ningú supervisant la meva feina. Casualment, aquesta figura de coordinador correspon a l'homenatjat Jordi Ventura. A més, m'agradaria acabar aquesta part llençant una pregunta per a tots els qui llegiu aquestes línies: em sabríeu dir qui era el coordinador masculí de cistella gran des de desembre fins finalitzar la temporada? Estic convençut que la majoria erraria la resposta. Doncs, per comprovar el vostre coneixement en aquest camp, us diré que tal càrrec corresponia a Joan Ventura, el president. Vosaltres creieu que, un club seriós (que se les dóna de gran però cada vegada viu més de l'etiqueta heretada) ha d'estar presidit, gestionat, dirigit i coordinat per la mateixa persona? Formularé la pregunta d'una altra manera: Creieu que un club pot funcionar correctament tenint de president, gerent, director tècnic i coordinador a la mateixa persona? La resposta us la deixo a cadascú i continuo amb lo meu per no desviar-me gaire.
Explicada la reunió el més resumidament possible que el format em permet i intentant ser el màxim concís que he pogut, ens queda que el voler fer-me fora ho justificaven en 3 arguments:
- Baix rendiment esportiu i poca implicació amb el club
- Rumor del meu suposat fitxatge a Boet ja confirmat
- Queixes dels pares del meu premini
BAIX RENDIMENT ESPORTIU I POCA IMPLICACIÓ AMB EL CLUB?
Fals. El meu rendiment no ha estat excel·lent però no ha estat baix ni mediocre. En el moment de fer-me fora del club jo figurava entre els 10 millors jugadors del grup quant a valoració total, trobant-me en la 6a o 7a posició. Si el que es vol és comparar el meu rendiment amb el de l'any en que vam quedar campions, no hi ha color però també cal dir que la situació era una altra: jo era important en els sistemes de joc i pels companys a pista, predominava el treball tàctic en aquella temporada i, pels de memòria de peix, havia sofert una lesió de creuats feia només una temporada enrere. A més, la temporada passada vaig lluitar i recuperar-me per tornar abans d'hora i ajudar l'equip, que es trobava en posicions de descens també. Això, em va comportar molèsties greus durant tot l'any, jugar sense mobilitat completa al genoll, suportant dolors i, a més, jugar amb altres lesions afegides que va haver-hi durant la temporada. Pels de memòria selectiva, us recordaré que, a les fases amb el Castellbisbal, no vaig poder jugar el partit d'anada perquè tenia el turmell esquinçat i de manera greu i, el partit de casa, vaig forçar per jugar els últims 12 minuts, amb un embenat al turmell que era com un guix i amb dolor a cada trepitjada. És a dir, jugant-me la meva salut o el poder tornar a fer esport en cas que hagués passat qualsevol altra cosa, i ho vaig fer per ajudar l'equip. Si això no és implicació, no sé què sí ho és. Potser, posar per bandera el haver fet una esmaixada brutal a un partit que s'ha perdut. Dec estar confós. I recordar a la gent que el bàsquet és un esport d'EQUIP, no individual.
QUEIXES DELS PARES DEL PREMINI?
Fals. Cap dels pares del premini va presentar cap queixa al club. Estaven contents amb la meva feina i així m'ho van fer saber quan va succeir tot aquest episodi. Una altra mentida.
RUMOR DEL MEU SUPOSAT FITXATGE PER BOET JA CONFIRMAT?
Aquest és el veritable motiu. Ja fa temps que s'està produint una mena d'èxode de persones que han tingut un gran paper i lligam al club i que estan marxant a Boet. Parlo tant de directors tècnics com d'entrenadors o jugadors que han abandonat el Mataró i per la porta del darrera. Boet, en la seva voluntat de créixer, ha anat recollint un gran nombre d'aquestes i està creixent com a club. Això és el que molesta realment a l'entitat, que el germà petit està agafant al gran, si és que no ho ha fet ja.
Tot i així, reitero que jo no havia fitxat a Boet. Hi havia hagut un contacte i prou. La qüestió és, de la mateix manera que el president del Mataró ja havia fitxat a un nou entrenador per l'any vinent i que encara estava entrenant al seu actual club (Joan González a Grup Barna) o que trucava a jugadors encara jugant amb els seus equips (Sergi Homs al CBT), per què la resta de clubs o persones no tenen el dret a planificar el seu futur? L'omnipotència no és un do reservat a cap humà.
Va finalitzar la reunió amb ells, vaig baixar cap al vestuari, recollir les meves coses i marxar cap a casa.
A partir d'aquest punt, han succeït moltes més coses i converses, on vaig haver de lluitar de valent per poder aconseguir la baixa i continuar jugant el que resta de temporada. Es van interessar per fitxar-me clubs com Boet o Mollet i, el president, sabent que eren equips amb els quals el Mataró havia d'enfrontar-se encara, no va voler donar-me la baixa si anava a qualsevol d'aquests clubs, arribant a dir-me textualment que "havia d'entendre que no podia donar la baixa al seu millor jugador perquè reforces a un equip amb el qual havien de competir".
En què quedem?
Si no tinc el nivell i el meu rendiment és tan baix per què no em donés la baixa i em deixes jugar on jo vulgui a l'esport que més m'agrada?
És contradictori, no?
L'explicació a tanta incongruència és senzilla. Quan va succeir tot, passat un parell de dies del meu acomiadament, vaig tenir una conversa amb un membre de la junta, del qual no diré el nom perquè no puguin tenir represàlies cap a ell. Aquest, em va informar com havia anat la reunió de junta. Havia estat l'entrenador, Jordi Ventura, qui havia anat a aquesta reunió a dir que o em feien fora a mi o plegava ell. En aquest moment, va ser la primera vegada en que vaig ser coneixedor del descontent de Jordi Ventura cap a mi. De fet, si estàs descontent amb algun jugador, com a entrenador t'hi apropes i parles amb ell, li fas arribar les teves males sensacions... Jo no he tingut cap conversa amb ell. Creia que tot estava bé i, de fet, si no fos així, a un jugador que té mal rendiment no el fas jugar una mitjana de 38 minuts de 40 a cada partit. Encara avui espero una explicació seva, doncs ell mai va fer-me notar que hi havia alguna cosa que estava fent malament. La meva manera de fer ha estat la mateixa de sempre, la mateixa que amb en Quique Spa.
Suposo que mai ho sabré però tampoc tinc ganes ja de tenir aquesta conversa. Després de totes les petites i grans coses que he anat descobrint d'en Jordi aquesta temporada, començant per la pretemporada i acabant amb la meva sortida forçada, m'han fet passar de l'admiració i el respecte a la decepció total. Sempre s'ha d'anar de cara per la vida i més encara quan has estat amic i/o company d'algú. Va començar amagant-se a les reunions de pretemporada i va limitar-se a baixar el cap a la reunió que van tenir amb mi, com si la cosa no fos amb ell. Això només té un nom i és el contrari a ser honest.
Pel que fa al club, m'emporto molt bones vivències, moltes experiències i molts moments que m'han fet créixer com a jugador i persona. També molt bons amics, pocs (després de lo viscut) però molt bons. Evidentment, dono per tancada la meva etapa al club i per sempre mentre estigui dirigida per qui ho està actualment i mentre compti amb segons quines persones que fan i desfan al seu gust. I més val que arribi aquest canvi perquè s'estan carregant el club. La gent no és estúpida i cada cop ho veu més clarament. Mentre d'altres creixen, el Mataró s'enfonsa amb la seva superflua grandesa. Aprofito també per recordar al president de l'entitat que, em va fer fora un 24 de març i em va donar la baixa el diumenge 30 del mateix mes. D'aquest últim mes "treballat", tant d'entrenador com de jugador, em deuen la quantitat de 520€. Segueixo esperant els meus honoraris, els quals no regalaré per al pagament de vols transoceànics d'urgència.
A tots els/les que sempre m'heu recolzat i, sobretot en aquests moments difícils, GRACIES!!!
Als que han causat tot això, com diu la dita: "Arrieritos somos..."
Res més, de moment...
Res més, de moment...
