BONES FESTES

Només volia desitjar-vos a tots/es unes Bones Festes de Nadal i un Feliç Any Nou, tot esperant que l'any vinent sigui, com no pot ser d'altra manera, l'any del 13!!! 

 I aquí teniu el meu últim "regalet" del 2012:

 

TEASER TRAILER

Porto un temps sense actualitzar el blog degut al nou projecte que tinc entre mans. Estic preparant un petit documental sobre la meva lesió, on intento fer un repàs de tot el procés viscut i del que em queda per viure. Es tracta d'un document molt interessant sobre les sensacions i sentiments que et provoca la lesió, l'angoixa de saber què és realment el que tens, l'assimilació de la lesió, l'operació, la recuperació, el retorn a una pista de bàsquet, etc. 

La intenció és que es converteixi en una ajuda per a tots aquells que, per desgràcia, pateixin una lesió tan greu com la ruptura de lligament creuat anterior del genoll, una de les pitjors que poden afectar als esportistes.

Per fer-vos dentetes, us deixo aquí el TRAILER del documental, una bona manera de cridar l'atenció de futurs espectadors.

Espero que us quedeu amb ganes de veure'l i, mentrestant, us recomano que veieu el meu altre documental: COMPETIR I FORMAR, un vídeo molt interessant sobre la compatibilitat de formar persones en tant que practiquen un esport de competició.

Temporada 2012/2013

Després d'un llarg període sense publicar i amb l'inici de temporada a tocar, crec que és un bon moment per fer un balanç del final de la passada temporada, de com ha anat l'estiu i de les sensacions que em desperta la propera temporada.

FINAL TEMPORADA 2011/2012

De la temporada passada em queda un regust agredolç. Ben cert és que l'equip, transcorreguda la primera volta de la lliga regular, va experimentar un gran canvi quant a joc i implicació. Això ens va portar a assolir la primera classificació al campionat, molt meritòria si tenim en compte les diverses dificultats que vam haver de superar, ja sigui en forma de lesions i baixes a mitja temporada. L'equip encetava les eliminatòries per l'ascens a la pista de l'Igualada amb molta moral i el convenciment que l'ascens era possible però, a títol personal, va arribar la tragèdia. No havia finalitzat el primer quart del partit quan, en una desafortunada acció, un jugador de l'Igualada em va donar un involuntari cop lateral al genoll mentre efectuava una penetració a cistella... Adéu genoll!

El meu lligament creuat anterior es va trencar i la temporada s'acabava per a mi. Tot i així, l'equip va saber sobreposar-se al cop i va acabar guanyant els dos partits de l'eliminatòria, assolint el pas a semifinals on ens esperava el Lluïsos de Gràcia.

Amb el Lluïsos no va poder ser. L'equip es va mostrar cansat durant molts instants de l'eliminatòria i, tot i que en una gran mostra de coratge i caràcter vam estar a punt de remuntar i classificar-nos per la final, vam ser superats i condemnats a jugar per la tercera o quarta posició de Copa Catalunya. 

Com ja he dit abans, l'equip estava cansat després d'una llarga temporada amb massa obstacles i en el partit pel tercer lloc contra el Reus no vam existir. No s'aconseguia l'ascens a EBA i, tot i tenir la sensació d'haver fet les coses el millor que s'havia pogut, una temporada més que bona en línies generals acabava de la manera més amarga.

OPERACIÓ I REHABILITACIÓ

El dia 11 de juny de 2012 vaig ser operat de la meva lesió al genoll. Era el dilluns després de perdre l'eliminatòria contra el Lluïsos i la setmana durant la qual ens tocava jugar l'últim partit contra el Reus. 

Desgraciadament, aquesta operació no era nova per a mi. Ara farà 8 anys que vaig ser operat de la mateixa lesió al meu altre genoll i això m'ajudava a pensar que, si havia estat capaç de tornar una vegada, podia tornar una segona. També era més conscient de a quina lesió m'enfrontava i del que calia fer per superar-la correctament.

Així doncs, l'estiu ha estat una mica diferent. Un parell de setmanes d'un dolor post-operatori horrible i molts matins de recuperació que poc a poc van quedant enrere. M'agradaria aprofitar per donar les gràcies a totes les persones que, en els moments més difícils, han estat allà i m'han ajudat a tirar endavant, especialment als meus pares i al meu germà Xavi que són els qui més m'han suportat. També gràcies a tots aquells que us heu preocupat per mi, que em vau visitar a l'hospital, que simplement em pregunteu com va tot o que cada dia sou allà. Gràcies!

Si feu comptes, ara mateix porto gairebé 3 mesos operat i estic treballant dur pel meu retorn a les pistes en les millors condicions que, si tot va bé, està previst cap al Desembre. Un bon regal de reis. Aquí us deixo una fotografia bastant recent fent exercicis de tir al Palau, sense poder córrer encara però amb bones sensacions.

ANY 1 DESPRÉS D'EN JORDI

En la meva última publicació en el blog vaig voler retre homenatge a en Jordi, un gran company i amic que ho deixava degut als seus problemes físics i tota una referència pel club.

El buit que deixa és evident però l'equip s'ha renovat de cara a la següent temporada per intentar fer el millor paper possible a Copa Catalunya.

De l'any passat continuem a l'equip: Sergi Ventura, Ignasi Ariño, David Garcia, Llorenç Mons, Paco Hernàndez i jo mateix, dirigits per Quique Spa, Esteva Vallmajor (reemplaçant a Oriol Vives com a 2n entrenador), Xavier Consegal, Víctor Pacheco i Marc Batlle.

Com a noves incorporacions pugen del "B" Guillem Garcia, Conrad Varela i Jordi Sánchez, i s'ha fitxat a Galdric Serra, David Romero i Adrià Fradera.

Es tracta d'un equip molt de la casa i una mica inexpert però que amb treball pot aconseguir fer un bon paper aquesta temporada en una lliga on els equips s'han reforçat molt i bé. Repetir la primera posició de l'any passat es preveu molt difícil però l'equip ha de lluitar per intentar estar entre els 4 primers classificats de la lliga i tenir opció a les fases d'ascens. Aviam com va...

Per la meva part, l'objectiu és recuperar-me al 100% i tornar per ajudar l'equip el màxim possible. Continuaré treballant esperant el moment.

COMPETIR i FORMAR

Reactivo el blog després de massa temps sense actualitzar-lo degut al poc temps disponible per fer-ho. 

Un dels motius, ha estat la creació d'aquest treball-mini documental analitzant la compatibilitat de formar persones en tant que es practica un esport de competició. 

El resultat, aquí el teniu:

Aprofito l'avinentesa per agraïr la col·laboració del UEM i, especialment, d'en Lluís Escudero i d'en Jordi Ventura, protagonistes destacats d'aquest vídeo i que em van donar totes les facilitats del món per realitzar-lo.

Espero que us agradi!

Tot té un principi...

Ja fa temps que tenia en ment iniciar el meu propi blog personal i ha arribat l'hora de posar-ho en pràctica. Avui començo aquesta "aventura" amb la intenció que es converteixi en un reflex de les vivències del meu dia a dia, dels meus pensaments i les meves inquietuds, i que esdevingui una eina que em permeti apropar-me a més gent i compartir totes les meves experiències. 

Ara mateix, encara em trobo en la fase de "construcció" de la façana d'aquest però ben aviat espero començar a publicar coses que puguin ser d'interès comú.

Sense més dilació, BENVINGUTS AL MEU BLOG!